ENTRE CRITS

Destruir pot ser tan gran com ho és crear
Trencaré allò que m’estimo si tinc ganes de plorar

Les paraules són tan buides si no et veig
Trencaré la meva escorça si em mires un cop més

La feblesa és tan forta quan hi ha por
L’esperança és la ignorància quan no hi ha res a esperar

Noto que amb el pas dels anys no m’he fet gran
La incertesa i el neguit m’han absorbit aquesta nit

Què he de fer si la raó ha perdut el seny?

Què he d’escoltar si només sento crits?